Controlar el mercat per defensar el dret a l’habitatge

31/10/2018 - 19:22

Trobada. Experts i representants institucionals intercanvien idees a la jornada ‘Garantir l'accés i la permanència en l'habitatge, dos reptes col·lectius’.

Controlar els preus del lloguer, incrementar la seguretat de les persones llogateres i impulsar el parc d’habitatge assequible. Són algunes de les mesures que els experts i representants d’institucions, empreses i entitats socials van proposar ahir, 30 de novembre, a la jornada ‘Garantir l’accés i la permanència en l’habitatge, dos reptes col·lectius’.

La trobada, organitzada pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona (CUIMPB) – Centre Ernest Lluch amb la col·laboració de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) amb l’objectiu de reflexionar sobre les polítiques d’habitatge a l’àmbit metropolità de Barcelona.

 

El context socioeconòmic

La presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, Carme Trilla, va dibuixar el marc socioeconòmic de l’habitatge a l’àmbit metropolità. Segons les seves explicacions, l’elevat preu de l’habitatge fa que el 40% de les persones que viuen de lloguer a Barcelona estiguin fent un sobreesforç econòmic, que afecta especialment les llars amb rendes més baixes.

La regió metropolitana està afectada per una “creixent desigualtat”, va afegir el professor de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona Oriol Nel·lo. Això està provocant un fenomen conegut com a segregació residencial, que consisteix en la concentració territorial de les persones de la mateixa classe social i té molts efectes, per exemple en l’educació: hi ha una notable diferència en el rendiment escolar entre els diferents barris de Barcelona.

Una altra característica del nostre entorn és que estem en un model cada vegada més basat en el lloguer, segons el professor de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona Juan Antonio Módenes. Tot i així, va explicar que segons les enquestes, les persones llogateres tenen por de perdre l’habitatge degut als preus i a la regulació legal del lloguer. Per això, segons l’expert, “calen respostes institucionals” per aturar aquesta sensació “d’inseguretat residencial”.

Malgrat els nombrosos problemes, les polítiques d’habitatge mai han tingut el mateix pes que les grans polítiques públiques com les pensions o la sanitat, tal i com va assenyalar el catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona. “Els governs han d’incorporar l’habitatge a les polítiques de drets socials, i ho han de fer mitjançant l’augment de l’estoc d’habitatge públic i assequible”, va defensar.

 

Noves mesures del Govern de l’Estat

A la jornada es van repassar també les propostes de modificació de la Llei d’arrendaments urbans (LAU) i les noves mesures del Govern de l’Estat de la mà de la secretària general d’Habitatge del ministeri de Foment, Helena Beunza, qui va assegurar que l’executiu vol donar “un gir radical” a les polítiques d’habitatge.

Segons la representant ministerial, es volen revertir les reformes que l’anterior Govern central havia fet a la LAU. Així, la durada dels contractes tornarà a ser de cinc anys per a les persones físiques i de set per a persones jurídiques i les fiances seran d’un o dos mesos com a màxim. També va declarar que s’incrementarà la inversió en polítiques d’habitatge.

“Canviar la LAU era imprescindible”, segons el regidor d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, que va afegir que “l’Estat hauria d’incrementar molt la seva despesa per donar resposta a les necessitats de la ciutadania”. Alhora, va subratllar algunes inversions de l’Ajuntament, que ha destinat en aquest mandat 450 milions a la promoció d’habitatge i 100 milions a les polítiques de rehabilitació.

Pel que fa a la inversió pública, la presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, Carme Trilla, va assegurar que no serà possible fer polítiques efectives d’habitatge si no s’augmenta la inversió per apropar-se als percentatges d’altres països europeus.

Per la seva banda, el director general de la companyia Cevasa (una immobiliària dedicada al sector de l’habitatge social), Donato Muñoz, va defensar l’aprovació d’una llei estatal d’habitatge estable a llarg termini que simplifiqui el marc regulador i contribueixi a enfortir el sector del lloguer, “especialment el lloguer assequible”.

 

La reserva d’habitatges protegits

Una altra de les taules rodones de la trobada es va dedicar a la mesura que va aprovar recentment l’Ajuntament de Barcelona per fer que el 30% dels habitatges de nova construcció i de grans rehabilitacions es destinin a habitatge protegit. S’espera que aquesta iniciativa aporti entre 300 i 400 habitatges assequibles cada any.

El gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Burón, va explicar que a la ciutat hi ha un doble problema que s’ha d’adreçar: no hi ha prou habitatge protegit i el que hi ha està molt concentrat en els barris perifèrics i a Ciutat Vella. Segons Burón, la nova mesura contribuirà a generar crear més habitatge assequible a tot el territori de la ciutat.

En nom de les entitats socials que van impulsar aquesta mesura, la directora de l’Observatori DESC, Irene Escorihuela, va destacar que “l’Administració ha de vetllar per l’interès general” i que la iniciativa “beneficia una majoria”.

En la mateixa línia, l’arquitecta Alexandra Quesada va defensar la mesura assegurant que respon a la “demanda social” que existeix perquè s’ampliï el parc d’habitatge públic i assequible.

“Caldrien mesures semblants a tota l’àrea metropolitana”, va declarar el president de Gestors d’Habitatge Social de Catalunya, Lluís Hosta, que va afegir que l’Ajuntament de Sant Cugat ha aprovat una iniciativa semblant: el consistori recomana a les constructores que destinin el 30% del nou parc a habitatge social i, si no ho fan, pot adquirir aquests pisos mitjançant el dret de tanteig i retracte.

 

L’Índex de referència de preus de lloguer

Un altre dels temes a debat va ser L’Índex de referència de preus de lloguer, un indicador que ha elaborat la Generalitat, amb l’impuls de l’Ajuntament de Barcelona, que permet obtenir una estimació del preu mitjà del metre quadrat de lloguer d’un habitatge en funció de les seves característiques i ubicació.

Es tracta d’una eina que ja existeix en altres ciutats europees, tal i com va recordar el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat, Agustí Serra, que opina que l’Índex català és “un instrument molt potent” perquè, a diferència d’altres, no utilitza estimacions sinó els preus dels dipòsits que gestiona l’Incasòl.

La cap de gabinet de la regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Vanesa Valiño, va explicar que aquest tipus d’eines serveixen per “donar estabilitat” als llogaters perquè ajuden a controlar els preus del mercat privat, però va reclamar que els municipis puguin col·laborar en la definició de l’Índex i mesures per “fer-lo vinculant”.

En aquest mateix sentit, el representant del Sindicat de Llogaters Jaime Palomera va assegurar que l’Índex no funcionarà “si no és d’obligat compliment”. Així mateix, va subratllar que aquesta eina no s’hauria de basar únicament en els preus del mercat, sinó que hauria d’ajustar aquests preus al nivell de vida de la població de cada zona.

El director de Finques Amat, Guifré Homedes, va aportar una comparació entre els preus recollits en aquesta eina i els dels habitatges que gestiona la seva empresa. Al 2017, només el 42% dels contractes tancats es va emmarcar dins dels preus recomanats a l’Índex. En el que portem de 2018 aquest percentatge ha augmentat, un símptoma que indica que els preus s’estan estabilitzant.

Comparteix aquest contingut